Les causes de la primera guerra mundial ni ha que buscarles en els nacionalismes expansius de les grans potències i els moviments independistes de les nacions oprimides, aixina com en les rivalitats econòmiques i finançeres dels grans estats.
El govern Austro-hongarés va voler aplastar el nacionalisme serbi a arrel del atemptat i les potències van optar per mantindre les aliançes defensives que havien format entre elles, ja que alguns estats que van intervindre en els orígens de la ``conflagació´´ no estaven disposats a alterar la situació geopolític.
Les preocupacions per la seguretat, van fer del atemptat el inici d´un desastre colectiu.
4.2 Aliançes principals:
Les hostilitats van enfentrar, inicialment, a Alemanya, Austria-Hongria, als que se van adherir Bulgaria posteriorment, per l´atre costat França, Rusia i Gran Bretanya.
Serbia i Bèlgica també formaven part del bàndol aliat, a la que se va unir Itàlia, en 1905, Japó i Estats Units, en 1917.
Aquest grup de països havien establert de no firmar la pau per separat. En Europa soles els regnes escandinaus, Suissa i Espanya, van mantindre una posició neutral.
La guerra es va caracteritzar per grans mobilitzacions de la població civil, a més de la utilitazació de noves armes que eren resultat de la aplicació de innovacion tècniques, desconegudes fins al moment.
Les armes que van causar més impacte en la opinió pública, van ser el gassos tòxics asfixiants, utilitzats per primera vegada el 22 d´abril de 1915.
Atres innovacions de importància van ser les unitats de carros de combats, de tir ràpid i de gran tamany, també es va utilitzar el automòvil i la bicicleta per a augmentar la rapidessa en els desplaçaments.
Un paper destacat el va tenir el submarí, que va adquirir gran importància en aquest conflicte per la inseguretat que generaba en les flotes dels rivals.
Precisament el motiu alegat per Estats Units per a entrar en el conflicte fou el hundiment per torpets alemanys de un dels seus vaixells mercants en febrer de 1917.
El paper de la aviaci´´o fou més el de visió que el de bombardeig, pèro amb el desenvolupament del conflicte va augmentar el nombre de la flota aèrea i el de atacs mitjançant bombes o ametrallaments.
els coloms missatgers van ser abandontas davant la utilitazació del telefòn, la caballería va entrar en la seua fase final davant la utilitazació de carros de combat, automòbils o bicicletes.
En general se pot afirmar que la infanteria va iniciar el seu declivi davant la interrumpció de métodes de destrucció massiva.
4.3 Desenvolupamente de la guerra
Els enfontraments del front occidentals durant 1914, les del front oriental aixina com les navals de Coronel i les de les illes Falkland, van posar de manifest el fracás del pla Schlieffen alemà i el pla XVII francés, i encara que les tropes alemanyes ocuparen Bélgica i el nord de França, els frent van quedar inmovilitzats desde els Vosgos fins a el mar del Nord. Després de la imposibilitat de una guerra curta va sorgir la alternativa de realitzar una guerra econòmica, doncs Alemanya no estava preparada per a una guerra llarga, (i ancara menys contra Gran Bretanya), els aliats pretenien acabar amb Alemanya mitatjançant la escasetat de suministres, al que el Reich només podrà respondre amb la autarquia en el interior, i a partir del 1917 amb la guerra submarina.
A finals de 1914 les potències de la Entesa teníen 2.300.000 soldats en el front occidental i 1.700.000 en el oriental, per la seua part, les potències centrals teníen 1.800.00 en el oeste i 1.200.000 en el este.
Pel que fa a la potència naval, posseïen 73 acoratzats, 20 creuers de combat grans i 5o de menuts
mentre que els aliats disposaven de 125 acoratzats, 50 creuers de combat, i 100 de menuts.
La superioritat naval i aèris es mantindrà al costat de la Entesa, pero els centrals guanyaran en superioritat en artilleria i en una millor organització tàctica.
Al Llarg de 1915 la campanya oriental en desenvolupada les Batalles de Gorlice-Tarnów, Galitzia, El Vístula, Lituania Serbia va i grans causar perdues en l'exèrcit rus, ENCARA Que La potencias centrales no van aconseguir s Que El zar Una sol.licités `` pau por separat''ni trencar la Unió de tropos les Seves, Entre altres perquè l'exèrcit Raons austro-hongarès va haver d'atendre frente nou El italia durant les Primeres cuator Batalles de Isonzo.
El frente occidental va Quedar estabilitzat des Vosges Flandes aletas als durant les noves Batalles de Ypres, el Artois i Champagne, Mentre Que En El delantero van tenir lloc turc les campanyes dels Dardalenos i els desembarcaments de Gallipoli i Salónica, Que tindran més repercussió En El futur .
A finals de 1915 el mapa de la guerra es favorable a les potències centrals, que dominen gran àrees en el oest(Bélgica, nordeste de França) i en el est ( Polonia rusa, Lituania, Sèrbia) mentres que els aliats únicament van poder pendre alguns territoris en la frontera austro-italiana.
En eixe mateix petíode, dos milions de alemanys s´efrentaven el front ocidental a tres milions de aliats, mentres que en el front oriental milió i mig de alemanys i austro-hungaresos s´enfrentaven a dos milions de russos.
En 1916 les principals campanyes occidentals-Verdún y Somme- i orientals- Naroch i luck, a més de cinc noves campanyes en Isonzo i la batalla naval de Jutlàndia, van obligar a ambdós bandols a canviar les seues respectives estratègies, doncs els els sacrificis de les batalles de desgast estaven lluny de oferir els resultats previstos, ja que ningú dels continguents havia obtingut ventajes de Verdúm o Somme.
Els aliats esperaven vèncer mitjançant l'increment de la seva artilleria (principalment amb la nord-americana) un cop convençuts que la guerra no es guanyaria en els camps de batalla, sinó en les fàbriques. Les potències centrals, tot i que el mapa de guerra els era favorable, obliden la pretensió d'una ofensiva triomfant i opten pel `` estil indirecte'', és a dir, vèncer mitjançant accions preliminars que destrueixin l'enemic moral i econòmicament.
La campanya de 1917 es va caracteritzar per les revolucions russes, per la participació dels Estats Units i per les campanyes occidentals en Ypres, Cambrai i la batalla de Caporetto (Isonzo), així CMO l'ofensiva Kerenski al front s'orienta, prèvia a la revolució de octubre i l'inici de les converses del Brest-Litovsk que conclourà amb la pau entre Rússia i les potències centrals.
Es complet el mapa de la guerra amb la unió dels aliats als països asiàtics, centreamericans i sud-americans, davant el qual la Triple Aliança va adoptar una postura extrema: la victòria completa o la derrota total.
A finals d'any, el procés revolucionari rus i la prolongació de la guerra van contribuir a la ebullició dels nacionalismes en les antigues nacions Govern per els Hbasburgo en territoris austro-hongaresos, els aliats van recolzar la declaració d'independència dels nous estats, ja que significa destruir la base pilitica d'Àustria-Hongria i l'imperi otomà, així com els alemanys van buscar la revolucio a la índia i en alguns apis de l'islam per eliminar a Gran Bretanya de l'àrea d'influència asiàtica.
La campanya de 1917 es va caracteritzar per les revolucions russes, per la participació dels Estats Units i per les campanyes occidentals en Ypres, Cambrai i la batalla de Caporetto (Isonzo), així CMO l'ofensiva Kerenski al front s'orienta, prèvia a la revolució de octubre i l'inici de les converses del Brest-Litovsk que conclourà amb la pau entre Rússia i les potències centrals.
Es complet el mapa de la guerra amb la unió dels aliats als països asiàtics, centreamericans i sud-americans, davant el qual la Triple Aliança va adoptar una postura extrema: la victòria completa o la derrota total.
A finals d'any, el procés revolucionari rus i la prolongació de la guerra van contribuir a la ebullició dels nacionalismes en les antigues nacions Govern per els Hbasburgo en territoris austro-hongaresos, els aliats van recolzar la declaració d'independència dels nous estats, ja que significa destruir la base pilitica d'Àustria-Hongria i l'imperi otomà, així com els alemanys van buscar la revolucio a la índia i en alguns apis de l'islam per eliminar a Gran Bretanya de l'àrea d'influència asiàtica.
En començar l'últim any de la contesa, en què la guerra de posicions i de desgast ha donat lloc a una única guerra de resisitencia, Gran Bretanya espera obtenir la victòria a l'est, mentre que França considerava que el triomf vindria de la mà de l'artilleria i dels nord-americans, Alemanya immersa en una ren crisi d'escassetat, però amb la seva territorials pràcticament intacte esperava poder retirar-se a temps del front oriental.
Entre setembre i novembre de 1918 Bulgària, Turquia i Àustria-Hongria demanen l'armistici.
En novienbre de 1918, l'armistici entre Alemanya i els aliats va ser el resultat d'un acord entre exèrcits i la capitulació d'una nació vençuda per les ofensives aliades.
No obstant això, Alemanya no se sent derrotada: al dia de la capitulació no havia forces de la entesa en territori alemany i les tropes del Reichs mantenien des de 1914 en territori francès i belga.
D'altra banda el triomf de la revolució socialista a Rússia va provocar la por dels països europeus a la expansió dels bolxevisme, de manera que abans que conclogués la Gran Guerra ja havien decidit crear un `` cordó sanitari''al voltant del nou règim amb l'esperança de reduir i donar suport a les tropes contrarevolucionàries.
Balance de las víctimas mortales
Soldados
Aliados
Imperio Británico:
908.371
Australia:
60.000
Canadá
55.000
India
25.000
Nueva Zelanda
16.000
Sudáfrica
7.000
Reino Unido
715.000
Francia
1.240.000
Colonias francesas
114.000
Bélgica
13.716
Estados Unidos
50.600
Grecia
5.000
Italia
650.000
Japón
300
Portugal
7.234
Rumania
335.706
Rusia
1.700.000
Serbia
45.000
Potencias centrales
Alemania
1.773.700
Austria-Hungría
1.200.000
Bulgaria
87.500
Turquía
325.000
Civiles
Alemania:
Austria-Hungría:
300.000
Bélgica:
30.000
Gran Bretaña:
31.000
Bulgaria:
275.000
Francia:
40.000
Grecia:
132.000
Rumania:
275.000
Rusia:
10.000.000
Serbia:
650.000
Turquía:
1.000.000
Lluitaren 65,8 milions de soldats, dels que van morir més de 1 de cada 8, un promedi de 6.046 homes morts cada día dels cuatro anys que va durar.
Entre setembre i novembre de 1918 Bulgària, Turquia i Àustria-Hongria demanen l'armistici.
En novienbre de 1918, l'armistici entre Alemanya i els aliats va ser el resultat d'un acord entre exèrcits i la capitulació d'una nació vençuda per les ofensives aliades.
No obstant això, Alemanya no se sent derrotada: al dia de la capitulació no havia forces de la entesa en territori alemany i les tropes del Reichs mantenien des de 1914 en territori francès i belga.
D'altra banda el triomf de la revolució socialista a Rússia va provocar la por dels països europeus a la expansió dels bolxevisme, de manera que abans que conclogués la Gran Guerra ja havien decidit crear un `` cordó sanitari''al voltant del nou règim amb l'esperança de reduir i donar suport a les tropes contrarevolucionàries.
Tractats de pau:
Després del conflicte, es van signar diversos tractats de pau per separat entre cadascun dels vençuts i tots els vencedors, amb excepció de Rússia, que havia abandonat la guerra el 1917. Al conjunt d'aquests tractats és conegut com La Pau de París (1919-1920).
Versalles:
Signat el 28 juny 1919 entre els aliats i Alemanya.
L'imperi va ser tallat en dos pel corredor polonès, desmilitaritzat, confiscades les seves colònies, supervisat, condemnat a pagar enormes compensacions i tractat com a responsable del conflicte.
Aquest tractat va produir gran amargor entre els alemanys i va ser la llavor inicial per al proper conflicte mundial.
Saint-Germain-en-Laye:
Signat el 10 setembre 1919 entre els aliats i Àustria. En aquest tractat s'establia el desmembrament de l'antiga monarquia dels Habsburg, l'Imperi Austrohongarès, i Àustria va quedar limitada a algunes zones en què es parlava només l'alemany.
Sèvres:
Signat el 10 agost 1920 entre l'Imperi Otomà i els aliats (a excepció de Rússia i els Estats Units). El Tractat deixava als otomans sense la major part de les seves antigues possessions, limitant a Constantinoble i part d'Àsia Menor. Trianon: Acord impost a Hongria el 4 de juny de 1920 per els aliats, en el qual es va dictaminar el lliurament de territoris a Txecoslovàquia, Romania i Iugoslàvia.
Neuilly:
El Tractat de Neuilly-sur-Seine va ser signat el 27 de novembre de 1919 a Neuilly-sur-Seine (França) entre Bulgària i les potències vencedores. D'acord amb el que estipula el tractat, Bulgària reconeixia el nou Regne de Iugoslàvia, pagava 400 milions de dòlars en concepte d'indemnització i reduïa el seu exèrcit a 20.000 efectius. A més, perdia una franja de terreny occidental a favor de Iugoslàvia i cedia Tràcia occidental a Grècia, per la qual cosa quedava sense accés al mar Egeu.
Balance de las víctimas mortales
Soldados
Aliados
Imperio Británico:
908.371
Australia:
60.000
Canadá
55.000
India
25.000
Nueva Zelanda
16.000
Sudáfrica
7.000
Reino Unido
715.000
Francia
1.240.000
Colonias francesas
114.000
Bélgica
13.716
Estados Unidos
50.600
Grecia
5.000
Italia
650.000
Japón
300
Portugal
7.234
Rumania
335.706
Rusia
1.700.000
Serbia
45.000
Potencias centrales
Alemania
1.773.700
Austria-Hungría
1.200.000
Bulgaria
87.500
Turquía
325.000
Civiles
Alemania:
Austria-Hungría:
300.000
Bélgica:
30.000
Gran Bretaña:
31.000
Bulgaria:
275.000
Francia:
40.000
Grecia:
132.000
Rumania:
275.000
Rusia:
10.000.000
Serbia:
650.000
Turquía:
1.000.000
Lluitaren 65,8 milions de soldats, dels que van morir més de 1 de cada 8, un promedi de 6.046 homes morts cada día dels cuatro anys que va durar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario