3.1
L'Imperi rus era governat autocràtica pels tsars, i durant la 1 ª meitat del s. XIX va estar ausent als canvis econòmics i socials de la revolució industrial. És un país de base rural, la majoria serfs.
Els tsars concentren tots els poders, decreten les lleis, designen ministres i tenen autoritat religiosa. A diferència dels monarques occidentals, el tsar no té limitacions parlamentàries o constitucionals, governa amb ajuda de la policia política (Ochrana) i una difícil burocràcia.
L'estructura social és la següent:
Classes altes, formades sobretot per la noblesa i els clergues. La noblesa controla l'exèrcit, l'alt funcionari i tenen la major part de la terra.
Classes mitjanes, molt escassa, formada per camperols rics (kulaks) i xicotets comerciants i industrials (absència de burgesia). Algunes professions liberals estaven reservades als nobles.
Classes baixes, compostes per camperols i obrers industrials, que no tenien quasi drets i els seus salaris eren mínims. Estaven molt concentrats geogràficament i també en grans empreses.
L'economia es basava fonamentalment en l'agricultura, amb una estructura arcaica i escassa modernització tècnica. La majoria de les terres i les millors, estan en mans de les classes altes, sent els serfs alliberats els que patien les majors càrregues impositives. La industrialització tindrà un important desenvolupament a partir de l'any 1880 fins a la guerra.
En els últims anys del segle XIX, hi havia certs moviments d'oposició al tsarisme:
Un corrent liberal moderada (professions liberals)
Un corrent revolucionària (món rural)
El 1881, mor assassinat el tsar Alexandre II, el que va a provocar que el règim tsarista siguera més fort, això va provocar l'augment de l'oposició. El 1894 puja al tron Nicolau II que seguirà amb l'absolutisme.
3.2 Revolució de 1905:
La situació econòmica i política ja exposada, s'empitjora pel fracàs en la guerra rus-japonesa. Els productes bàsics i l'augment dels preus van provocar una situació prerevolucionària.
El 1904, es produeixen alguns actes terroristes, el que fa que l'estat autocràtic prengui una posició d'extrema duresa. L'assassinat del ministre d'Interior, Plevhe, i la seva substitució per un home més liberal (Sviatopolsk-Mirsci) fa que hi hagi un acostament entre les autoritats i el poble.
El desembre de 1904 es inicien una sèrie de vagues a Bakú, Moscou i S. Petesburg.
El gener de 1905, una manifestació pacífica dirigida pel pope Gapon, es dirigeix al palau d'hivern del tsar a Petesburg, on demanen millores salarials, en les condicions de treball i la convocatòria d'una Assemblea Constituent. Els cosacs van carregar contra ells ocasionant un gran nombre de víctimes (Diumenge Roig ). A partir d'açí, canvia la visió del tsar com benefactor per la d'un tirà contra el qual es dirigeix l'odi popular.
Aquest fet porta com a conseqüència la generalització de les vagues i les manifestacions, on s'uneixen burgesia i proletariat. A més es produeix la revolta d'algunes unitats militars.
Després del parèntesi de l'estiu, al setembre torna l'ebullició revolucionària. En els manifestos es comprova que les forces d'oposició no tenen finalitats coincidents: la burgesia intenta trobar llibertats polítiques, els obrers millores econòmiques i els camperols el repartiment de terres.
A l'octubre hi ha una vaga de ferrocarrils que paralitza a Rússia, L'atur és total, no hi ha menjar, els preus es disparen i en diverses ciutats es formen barricades i l'oposició aconsegueix el control d'Odessa.
Davant la pressió popular, el tsar nomena primer ministre a Witte (liberal) i fa algunes concessions en el "Manifest d'Octubre", on promet certes llibertats, la creació d'una Duma (assemblea legislativa) i l'ampliació del dret a vot. Després d'aquest primer triomf es produeix la divisió de les forces antizaristas.
Els sectors moderats, propugnen un parlamentarisme a la imatge d'Occident. Mentre els bolxevics anuncien que no participaran en les eleccions per a una Duma sense autèntic poder.
Aprofitant les divergències entre l'oposició, el tsar inicia la repressió. A finals de novembre es deté els líders obrers i es proclama la llei marcial.
La revolució havia acabat. La llei electoral de febrer de 1906 és molt restrictiva (el tsar tenia possibilitat de vet i nomena la meitat dels seus membres). El 1906 tenim la reposició del liberalisme. Witte és substituït per Goremkin, que fa públiques les "lleis de l'Imperi" (el tsar és sagrat). El febrer del 1907 es convoca la 2a Duma ia finals de 1907 es convoca la 3a Duma, que suposa el retorn a orientacions autocràtiques.
3.3 El panorama polític:
A principis de segle tenim ja una oposició clandestina estructurada en diversos partits polítics dels quals els més importants:
Partit constitucional demòcrata (KADET), de tendència liberal. Estarà integrat per terratinents mitjans, tècnics i membres de professions liberals. Són partidaris d'un règim parlamentari, promulgar una constitució i defensar les llibertats públiques. També són partidaris de donar certa autonomia a les nacionalitats.
Partit social revolucionari, la seva base és camperola i la seva manera de societat serà el mir (comunitat camperola). El seu mètode d'acció és el terrorisme.
Partit obrer socialdemòcrata rus (POSDR). Va a néixer al Congrés de Minsk de 1898. La seva ideologia és marxista i la seva base els obrers industrials (proletariat). Des dels seus inicis hi haurà divisió entre els seus membres. En el 2n congrés celebrat a Brussel.les i Londres el 1903, s'oposen els bolxevics (majoria), dirigits per Lenin, als menxevics (minoria), que són marxistes ortodoxos, al front estan Martov i Plekhanov.
Els menxevics defensen la necessitat d'una fase burgesa anterior a la revolució socialista i l'acceptació de la militància de tot el que akati el seu programa. Els bolxevics són partidaris d'una revolució contínua que porti el proletariat al poder, i d'un partit reduït que dirigeixi aquesta revolució.
Lenin revisa les tesis de Marx per aplicar-les al seu país. Les seves idees principals són les següents:
Possibilitat de revolució a Rússia davant la idea de Marx, que seria en un país industrialitzat.Lenin pensa que el proletariat en països més desenvolupats en elevar el nivell de vida, abandona els ideals revolucionaris.
Revolució proletària sense fase burgesa intermèdia, ja que la burgesia russa era incapaç de portar a terme aquesta revolució per la seva debilitat numèrica, política i econòmica. El proletariat, encara que reduït està molt concentrat i és el que pateix les condicions de vida més dures.
El partit ha de ser reduït. Al mateix temps centralitzat i cohesionat, amb membres capaços de tot per defensar les seves idees.
Aportació de intel.lectuals, sent aquests els que façen la teorització socialista (intelligentsia), que crearà la consciència política del proletariat, que serà el que porti a terme la lluita.
L'Estat, com maquinària repressiva ha de desaparèixer, sent substituït pels soviets, sobre els quals ha de recaure tot el poder.
Els llauradors també tenen cabuda en la revolució social, ja que per a que aquesta guanye han de marxar units camperols i proletariat.
3.4 Influència de la guerra a la revolució:
La decisió de Nicolau II d'entrar en guerra serà una altra de les causes de la reciaguda de l'Imperi rus.
El tsar es va veure obligat a entrar en guerra pels llaços diplomàtics i econòmics que li unien a l'Entesa i per no perdre totalment el control dels Balcans.
La guerra va ser impopular des del principi, va suposar l'oposició de tots els sectors cap al tsar.
Rússia va haver d'allistar a 15 milions de soldats nous, als quals no podia equipar. Les conseqüències del mal ensinistrament i equipament són una gran quantitat de morts, desercions i derrotes.
D'altra banda, l'elevat despesa militar suposa la penúria de milers de vides, l'augment d'impostos, l'augment de preus. Tot això va desencadenar un procés vaguístic que acabarà en un procés revolucionari.
3.5 Les revolucions de 1917:
Revolució De Febrer:
La insostenible situació que es vivia a Rússia des de tots els ordres ha de portar com a conseqüència la caiguda del tsarisme.
Al febrer, a causa de la falta de provisions que pateix la capital es van a produir una sèrie de vagues.
El 23 de febrer hi ha una manifestació a la capital, on es criden consignes com "Pau i Pa" i "baix
Els disturbis van en augment. El dia 25 els bolxevics comencen a dirigir la vaga. La policia intenta frenar-los però els cosacs es posen a favor dels manifestants.
El tsar ordena que es deformi la revolta però les tropes del exèrcit es neguen a disparar, i es rebel.len contra els seus caps. El 27, els soldats i els obrers van a confraternitzar, els presos polítics són alliberats. Es va a constituir un Soviet, que aconsegueix formar destacaments d'obrers i soldats, que van a ocupar edificis públics.
Aquest esclat de les masses no només ha sorprès al tsar, sinó també als partits polítics. En aquests moments el Soviet està controlat pels menxevics.
Al mateix temps, els representants de
Dies després, d'acord amb el soviet, s'organitza un govern provisional, presidit pel príncep Luov i format per membres del KADET (Miliukov, Kerenski).
Els menxevics pretenen el desenvolupament de la fase burgesa, que més tard donaria lloc a la revolució. Els bolxevics estan desconcertats perquè els seus principals caps estan a l'exili.
Les tropes que envia el tsar contra la capital no poden arribar, i el tsar que en aquells moments estava en el front, és pressionat perquè abdiqui en el seu germà Miquel, que al seu torn signa la renúncia de abdicació, el mateix dia, el 2 de març.
El govern provisional, que rep cert suport dels Soviet decideix continuar la guerra. A partir d'aquest moment, comencen a arribar les queixes dels soldats (fi de la guerra), dels obrers (jornada de 8 hores, millores salarials), dels pagesos (repartiment de terres) i de les minories nacionalistes (República Federal ).
La burgesia, que s'havia apoderat del poder no està en condicions d'atendre les reivindicacions.
Lenin arriba de l'exili el 3 d'abril i marca l'estratègia a seguir pels bolxevics:
Cap suport al govern
Fi de la guerra imperialista
Creació d'una república de soviets
Nacionalització de la terra i de la banca
A l'abril, pel fet que segueixen les tensions i continuen els mítings d'agitació, va a caure el govern provisional. Es forma un govern de coalició (KADET i menxevics), que planeja continuar la guerra i aconseguir una pau que almenys no sigui desfavorable.
No obstant això, el fracàs de les ofensives i la mala situació econòmica provocarà vagues, al que els patrons responen amb el tancament empresarial (lock-out). Luov va a dimitir al juliol, i es forma un nou govern de coalició presidit per Kerenscy.
El fracàs de l'ofensiva del 3 de juliol era el senyal que esperaven els bolxevics per a l'inici de la insurrecció popular a Petesburg i la posterior presa de poder. El dia 4, el govern crida a tropes lleials del front i prenen el control de la capital. Kerensky acusa els bolxevics de traïdors i els seus líders ingressen a la presó (Kamenev, Trostky). Lenin aconsegueix fugir a Finlàndia.
En aquests moments es produeix el contraatac de les forces contrarevolucionàries:
Hi haurà una campanya de desprestigi contra Lenin
Pressió dels aliats per a que continue la guerra
Kerenski es proposava instaurar una república parlamentària. A Moscou reuneix una Conferència d'Estat, a la qual assisteixen representants dels soviets i antics diputats de les dumes per triar un model d'estat per a Rússia.
Per contra els desordres vindran ara, per part dels conservadors. La dreta i els militars més intransigents (tsaristes) es mostren impacients i pensen que els desordres han de parar.Encapçalats pel general Kornilov, volen instaurar una dictadura política. A inicis d'agost intenten un cop d'estat (mobilitza tropes cap a la capital). El 7 de setembre, Kornilov llança un ultimàtum exigint un nou govern sota la seva direcció.
Kerensky actua amb energia, li destitueix dels seus càrrecs i aconsegueix la mobilització popular contra Kornilov i el suport dels bolxevics, que d'aquesta manera surt de la clandestinitat i comencen a prendre posicions en els soviets (Trostky elegit president del Soviet de Petrograd.
Tot això comporta:
- La resurrecció dels soviets
- La recuperació dels bolxevics
- L'aïllament polític de Kerenski que cada vegada té menys suports
Revolució Bolxevic D'octubre
El setembre Kerensky prepara el Parlament (Consell de
- Restablir el potencial militar
- Establir amb els aliats les condicions de pau
Els bolxevics en total desacord abandonen la sessió. En cas d'un hipotètic aixecament popular, Kerensky ja no trobaria aliats.
El 9 d'octubre Lenin arriba a Petrograd, i al dia següent el Comitè Central Bolxevic decideix preparar la insurrecció armada. Més tard es crea en el Soviet de Petrograd un comitè militar revolucionari dirigit per Trotky, i dissenyen les línies del pla:
Atac des dels barris obrers
Combinació de flota, obrers i unitats de l'exèrcit
-Ocupació de punts clau (estacions, telègrafs, telèfons, ponts ...)
A continuació es aïllaria la capital per evitar l'arribada de forces lleials al govern.
Lenin I Trostky només esperen disposar del suport suficient. El detonant serà la decisió del govern de portar diversos regiments al capdavant . El dia 23, Trostky aconsegueix el suport dels comitès de diverses guarnicions.
El dia 25 comencen les operacions amb l'ocupació de les estacions, arsenals, centrals telefòniques .... Kerensky en no arribar les tropes lleials ha de fugir.
Encara que la revolució es fa amb el lema "tot el poder per als soviets", aquest va a caure realment en un sector d'ells: els bolxevics. El poder el prendrà el Consell de Comissaris del Poble, el president és Lenin (Trostky, AAEE; Stalin, Nacionalitats).
Els bolxevics controlen Petesburg, ara necessiten ser acceptats per tot el país, implantar noves institucions, redreçar l'economia i sortir de la guerra sense pèrdues. A més hauran de fer front a la guerra civil promoguda per l'oposició i recolzada pels seus antics aliats (perill d'expansió del comunisme i pagament de deutes).
Immediatament per donar satisfacció a les masses s'inicien les negociacions de pau. El 2 de desembre s'arriba a un armistici amb els alemanys i se signa
Altres decrets:
Decret sobre la terra, que suspèn la gran propietat agrària
Decret de les nacionalitats
Nacionalització de la banca
En l'àmbit de l'administració s'adopten notables reformes. Es suprimeixen els títols i privilegis de la societat anterior i tots adquireixen la condició de ciutadans de
Els soldats triarien els seus oficials, igualtat de drets de la dona i s'adopta el calendari occidental.
La seguretat del règim queda en mans de Tchek, i la dirigeix Dzerjinski.
Des del triomf d'octubre, els bolxevics han de fer front a l'oposició de forçes interiors i exteriors del país.
A l'interior, els primers focus de resistència apareixen a Ucraïna, on apareixen militars separatistes de tendències tsaristes. Van a organitzar l'exèrcit blanc.
La signatura de la pau amb Alemanya provoca que els partits polítics (KADET, menxevics i socialrrevolucionarios) passin a una oposició activa (insurreccions, atemptats ..). A l'estiu de 1918 el clima és de guerra civil.
L'esclat de la guerra civil obliga els bolxevics a un sistema econòmic anomenat comunisme de guerra. Serà necessari incrementar la producció en tots els ordres.
La guerra civil s'inicia el 1918, en l'exèrcit blanc, al comandament estarà Denikin, que compta amb la col.laboració de les potències estrangeres (Japó, EUA, França i Anglaterra), que li donen suport per:
Intentar mantenir el front oriental
Poder cobrar el deute que tenia Rússia
Evitar la propagació del comunisme
La derrota d'Alemanya i la propagació de focus revolucionaris (Alemanya, Àustria, Hongria ..) fan concebre als bolxevics esperances d'una revolució mundial.
L'exèrcit blanc estava recolzat per camperols descontents (kulaks). Degut a que els seus interessos eren dispars, la seva unió es trenca amb facilitat. L'ajuda estrangera es basava en ajuda financera i serveis de reraguarda.
La guerra té dues fases:
La primera fins a la derrota alemanya i es caracteritza per les grans ofensives de l'exèrcit blanc sobre Moscou. Aquestes ofensives són rebutjades per l'exèrcit roig.
Una segona fase, a partir de 1920, on l'exèrcit roig perfectament organitzat aconsegueix guanyar terreny i recuperar territoris. El 1921, el règim bolxevic controla tot el terra de Rússia, tot i que quedarà aïllada del món.
En aquesta etapa , l'economia serà centralitzada i planificada per l'estat i els seus trets més importants:
L'estat va a controlar els mitjans de producció
L'estat organitza l'activitat econòmica de tots els ciutadans
Política autàrquica a causa del bloqueig exterior
En el pla polític comença la repressió de l'oposició (menxevics) i el règim es va endurir.
3.7 La constitució de l'estat soviètic:
El 1918, els bolxevics van a promulgar una Constitució que no arriba a posar en pràctica per la guerra civil. El text recollia com a forma de govern un estat socialista, sense classes, on el soviet era la cèl lula de poder.
La nova Rússia havia perdut després dels reajustaments territorials en els tractats de pau de 1919; 700.000 quilòmetres quadrats, 28 milions d'habitants, Polònia i les Repúbliques Bàltiques i Finlàndia.
Ucraïna i Bielorússia s'uneixen a Rússia entre els anys 1920 i 1921 fins que el Congrés dels Soviets el desembre de 1922 acorda
No hay comentarios:
Publicar un comentario