1º Imperialisme colonial

1º Imperialisme Colonial
1.1 Regne Unit
Va ser el més extens de tots, va començar a formar-se en el segle XVIII, però va arribar a la maduresa durant el llarg regnat de Victoria (1837-1901), impulsat per l'acció dels seus ministres Disraeli i Chamberlain. Fins aleshores havia controlat fonamentalment territoris costaners o illes amb clares aspiracions comercials o estratègiques. Alguns d'ells havien pertangut a França, Holanda o Espanya: El Cap al Sud d'Àfrica, l'illa de Ceilan a l'Índic, Malta i Corfú a la Mediterrània, Gibraltar i Santa Elena a l'Atlàntic, etc. La derrota de Napoleó va reforçar la seva posició dominant.
Àsia:
La constitució de l'imperi britànic a Àsia va ser primerenca, el 1885 ja s'ha completat. L'Índia va ser sens dubte el domini més important. Es tractava d'una colònia d'explotació administrada des de 1777 per la Companyia de les Índies Orientals. Es va convertir en la principal subministradora de matèries primeres (cotó, jute, te, etc.). Constituïda en l'eix de l'imperi, la construcció del canal del Suez agilitzar de manera notable les relacions amb la metròpoli. Per mantenir protegida dels territoris colonials d'altres potències Gran Bretanya va crear al seu voltant una sèrie d'estats tap, com Balutxistan (a l'actual Pakistan) o Afganistan.Arran de la revolta dels sipais, soldats indis al servei de la Gran Bretanya, la Corona va prendre directament el govern de l'Índia que havia estat dirigit per l'esmentada Cia. de les Índies Orientals

Altres àrees de domini britànic a Àsia van ser Malacca i Singapur; aquesta es va convertir en un punt estratègic en les rutes marítimes. Birmània, que havia constituït un protectorat semiindependents va ser annexionada el 1885, el que va suposar la creació d'una via terrestre cap a la Xina.A la Xina, que va conservar nominalment la independència, amplia la seva influència després del tractat de Nanquín (1842) que va posar fi a la "Guerra de l'Opi".
A partir de llavors la Xina es va veure obligada a cedir Hong Kong ia obrir cinc ports costaners al comerç exterior. Això va donar pas als anomenats "Tractats desiguals" que no només van permetre les ingerències britàniques en els assumptes xinesos, sinó també les d'altres potències com França i Estats Units. Més tard, el 1860, pel Tractat de Tiento-No obstant, el gran imperi asiàtic va haver de transigir en l'obertura d'altres onze ports
Mediterrània:
Al controlar una sèrie de colònies que jalonaven el camí cap a l'Índia una vegada obert el Canal de Suez. Des de Gibraltar es van succeir Malta i Suez. Aviat va intervenir a Egipte que encara que va conservar nominalment la seva independència en realitat va ser controlat per francesos i britànics.
Àfrica:
A l'Àfrica va avançar des del sud (del Cap) intentant enllaçar amb el Sudan. Cecil Rhodes es va annexionar els territoris que porten el seu nom (Rhodèsia), avui repartits entre Zimbabwe i Zàmbia.En aquesta progressió cap al nord xocarà amb els bòers, pobladors d'origen holandès establerts en Transvaal i Orange així com amb la població zulu a la qual va vèncer el 1879. Amb aquesta conquesta va impedir que Portugal pogués progressar d'oest a est i unir les seves colònies d'Angola i Moçambic..
Aquesta expansió es va completar amb la incorporació de Nigèria, part de Somàlia (1884), Kenya i Uganda.En el control de la vall del Nil va xocar contra l'altra gran potència imperialista d'Àfrica: França.
Un cop allunyat el perill d'una guerra entre ambdues potències després del "Incident de Fachoda" (al Sudan), l'Imperi Britànic es va apoderar d'una de les àrees més riques d'Àfrica: el sud, pròdig en or i diamants, i la vall del Nil (Egipte i Sudan), amb les seves fèrtils conreus de cotó. El seu control li va permetre a més protegir les principals rutes que conduïen a l'Índia.
Oceania:
Nova Zelanda va ser convertida en colònia britànica el 1841 quedant la seva població indígena, els maoris, sota la sobirania de la metròpoli. Austràlia va ser utilitzada durant gran part del segle XIX com a presó on eren destinats determinats convictes.
Aquests dominis es van completar amb alguns arxipèlags del Pacífic.
La penetració europea es va realitzar seguint les pautes de formació de colònies de poblament que van servir de drenatge als excedents demogràfics britànics i del nord d'Europa, provocant en molts casos la gairebé total desaparició de les poblacions indígenes.
Amèrica:
Canadà arredonir aquest imperi universal. Va ser convertida en domini el 1867 li és atorgat un ampli grau d'autonomia. Hondures, Jamaica o Guaiana constituir així mateix possessions britàniques.
1.2 França
L´imperi françés:
Va constituir en el segle XIX, després del britànic, el segon gran imperi en importància i extensió. El seu més significat impulsor va ser Jules Ferry que va intentar mitjançant la política imperialista contrarestar la derrota infringida pels prussians el 1870 i estimular l'autoestima nacionalista francesa. Al començament de la centúria les possessions ultramarines de França es centraven en les Antilles i algunes places de l'Índia.
A mitjan segle els territoris sota el seu domini es van incrementar i s'estenien per tot el món:
A l'Àfrica:
El 1847 va conquerir Algèria, centre dels dominis del nord-oest del continent. Posteriorment, el 1881, va conquistar Tunísia i el 1905 va establir un protectorat al Marroc amb l'oposició d'Alemanya, provocant dues crisis que van estar a punt de desembocar en un conflicte bèl • lic de caràcter internacional.
El territori conegut com a Congo francès (l'altre seria el belga) va ser declarat colònia el 1881, però va perdre influència a Egipte i Sudan, tots dos territoris van caure sota el domini britànic. Al centre del continent posseïa Senegal, Guinea, Costa d'Ivori, Benín (Dahomey) i el Txad.
El 1898 va aconseguir Madagascar, però després de l'incident de Fachoda amb els britànics va abandonar el projecte d'unir els extrems Est i Oest del continent que li haguessin permès obrir-se als oceans Atlàntic i Índic a través del Sudan.
A més dels problemes amb Gran Bretanya, l'expansió francesa per Àfrica no va estar exempta d'entrebancs amb altres potències, com és el cas d'Alemanya. En un desig de rescabalar-se de la pèrdua del Sudan (després de Fachoda) projectar controlar tot el Magrib (especialment Marroc), però va entrar en col.lisió amb Alemanya, donant origen a la crisi de 1905 que seria, resolta després de la Conferència d'Algesires (1906 ).El 1911 es va desencadenar entre les dues potències un nou conflicte que es va saldar amb la concessió de l'ampliació del territori de Camerun en benefici d'Alemanya. Aquestes desavinences cal emmarcar-les en el clima de tensió que vivia la política internacional en l'avantsala de la Primera Guerra Mundial.
A Àsia:
Va conquerir Indoxina: Birmània, Laos, Tailàndia, Vietnam (Annam i Tonquín), Cambodja i Malàisia, formant amb ells la "Unió Indoxina". Va intervenir a la Xina aconseguint tracte de favor per al comerç a través dels anomenats "Tractats desiguals".
A oceanía:
Va dòminar Nova Caledònia i altres illes del Pacífic.
A Amèrica:
Va controlar a l'oceà Pacífic Tahití i les Illes Marqueses i l'arxipèlag de Miquelon al Canadà. A l'Amèrica del sud controlar la Guaiana.
Altres imperis europeus:
1.3 Rússia:
No es va projectar fora del seu propi àmbit geogràfic i va buscar la seva expansió terrestre per Àsia seguint la tradició iniciada al segle XVI.L'acció expansiva russa en el segle XIX es va dirigir en tres direccions:incorporació de les terres al sud del Caucas, zona costanera del Pacífic (Vladivostok), Turquestan i Pamir. En l'intent de domini de Manxúria, Rússia serà derrotada per Japó el 1905.
1.4 Alemanya i Itàlia:
Els dos països, ocupats en el seu procés d'unitat nacional, es van incorporar tardanament a l'empresa imperialista.Alemanya va aconseguir annexionar després de la Conferència de Berlín algunes possessions africanes: Togo, Camerun i Tanganyika, a Oceania: Nova Guinea i les illes de Bismarck, Marianes i Carolines (aquestes últimes comprades a Espanya per Guillem II el 1899).Itàlia va ocupar una sèrie de territoris africans: Eritrea, la costa somali de l'oceà Índic, però va ser derrotada a Adua (Abissínia). Més tard va prendre Trípoli i la Cirenaica (en l'actual Líbia) a Turquia.
1.5 Bèlgica:
Es va assegurar el domini de la conca del Congo que després del Congrés de Berlín el 1885 va ser incorporat a la sobirania personal del rei Leopold II.
Portugal i Espanya:
Portugal reafirmar i va assegurar la seva presència a Angola i Moçambic, però el seu projecte d'unir tots dos territoris fracassar.Espanya, després d'una guerra amb USA, va perdre el 1898 les seves colònies de Cuba, Puerto Rico, Guam (Oest del Oceà Pacífic) i Filipines. No obstant això, va conservar a l'Àfrica Occidental Ifni, Rio Muni i Fernando Poo.
1.6 Estats Units:
Després de la Guerra de Secessió (1861-1865) van iniciar la seva expansió colonial amb la compra d'Alaska a Rússia i la guerra amb Espanya (1898), que li va conferir el domini del Carib (Puerto Rico) i la influència sobre Cuba. A Àsia va arrabassar Filipines a Espanya.No obstant això, gran part de l'acció imperialista dels EUA es va concentrar en la conquesta dels enormes territoris situats a l'oest de les primigènies 13 Colònies. El procés va assolir el seu màxim apogeu en el període comprès entre 1860 i 1890, concloent amb la derrota de la resistència aborigen.No obstant l'imperialisme nord-americà es va fonamentar no tant en l'ocupació de territoris fos el seu àmbit geogràfic com en el control econòmic que va exercir sobre tot el continent americà.
1.7 Japó:
Després de la Revolució Meiji i la seva ràpida industrialització s'annexiona diversos territoris asiàtics: Formosa i Corea a costa de la Xina. Més tard ho farà amb Manxúria.